30 de gen. 2015

Portal col·laboratiu de feina per estalvi energètic domèstic i petit comerç, amb Alexandre Ramón (Enginyer i ambientòleg)

Aquest dimarts 3 de Febrer a les 19:30 hores

Xerrada-col·loqui:  
Portal col·laboratiu de feina per estalvi energètic domèstic i petit comerç, amb Alexandre Ramón (Enginyer i ambientòleg). Entrada lliure
Segona part de la xerrada del 21 d’octubre passat que va a ser força interessant i li vam proposar de fer una segona xerrada analitzant casos pràctics. Aqui tens l'àudio de la primera part 
Alexandre durant la xerrada a l'Ecoconcern 21/10/14

Com estalviar energia i diners a casa i/o al teu petit establiment. Solucions replicables. Perquè a ningú li preocupa el que consumeixes a casa teva o al teu petit negoci? Per a què serveix el Certificat Energètic?, perquè es obligatori? i, com treure-li profit?Quan és rendible fer reformes de la façanes del vostre edifici i quina part se subvenciona?Presentació del portal col·laboratiu que dóna feina a arquitectes i enginyers.

Resúm primera part (xerrada 21/10/2014): Estalvi energètic de la generació d’energies renovables, a través de GEENI (Gestor energètic integral) que dóna feina a arquitectes i enginyers i NATURCAT que treballa amb l’ajuntament de Barcelona perquè els barris siguin de les persones. Si vols demanar informació o asistencia http://www.nubelo.com/grupo/energetica/registro. 932807358
Com estalviar energia amb solucions replicables com: estalviar diners; bombeta que dura per tota la vida; consumir el mínim possible; certificat energètic que ara és d’obligat compliment; petites subvencions; participació en els plans energètics de l’Ajuntament (PAM), de la Diputació (20/20/20) i la Generalitat (ICAEN); etc.
Cal caminar cap a l'autosuficiència municipal per conèixer el que es gasta, actuar en el lloc més oportú i avaluar els estalvis energètics reals.
Hi ha solucions per millorar els serveis mesurant i controlant la verificació dels consums, prioritzant accions i reformes segons desviacions (és millor mesurar un edifici sencer que vivendes individuals).
Tarifació: Estalvi econòmic a la factura, ajustament de la potència, energia reactiva. Il·luminació: Apagar-la, regular-la amb noves tecnologies, substitució a bombetes LED (llum electrònica).
IWOP: Bombeta sense obsolescència programada, que estalvia el 50% d’energia i dura tota la vida, té un manteniment zero i consumeix entre 2 i 4 wats. http://www.muycomputerpro.com/2014/07/21/amazon-bombilla-eterna
Les contaminacions més greus venen donades per: piles de botó, termòmetres i bombetes fluorescents.
Per acabar, dir que les solucions pels edificis passen per: produir autogeneració de calor; evitar la integració a la xarxa elèctrica; centralització de sistemes tèrmics; reducció de potència per menys simultaneïtat i major recuperació d’energia residual.
Atesa l’actualitat del tema es queda que el mes de febrer del 2015 es farà una segona xerrada analitzant casos pràctics.
ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL Mare de Déu del Pilar 15, principal. 08003 BARCELONA Telèfon: 93 319 03 51 Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org Web: http://www.pangea.org/ecoconcern Blog: http://elracodeldebat.blogspot.com TWIT: http://www.twitter.com/EcoConcern_BCN

21 de gen. 2015

Urbanisme i participació: Experiències metodològiques en processos de transformació urbana, amb Raons públiques.

Dimarts 27 de gener a les 19:30 hores. Xerrada-col·loqui sobre:
Urbanisme i participació: Experiències metodològiques
en processos de transformació urbana, amb membres de Raons públiques.
Tema: dimensió social de la sostenibilitat.
Objectiu: pensar i actuar per un altre model de construcció de la ciutat a través de projectes i activitats.
Raons públiques és una associació d’urbanisme que treballa en l’àmbit de l’educació, l’arquitectura i la participació ciutadana. Desenvolupan projectes integrals a diferents escales, caracteritzats per la implicació de les persones en la concepció, la transformació i la gestió del seu entorn. Segons les característiques o necessitats de cada projecte que vam iniciar es formen equips de treball analitzant les competències de cadascuna de les integrants de l'equip.

CASTELLANO: Raons Públiques es una asociación de urbanismo que trabaja en el ámbito de la educación, la arquitectura y la participación ciudadana. Desarrollan proyectos integrales en diferentes escalas, caracterizados por la implicación de las personas en la concepción, la transformación y la gestión de su entorno.

15 de gen. 2015

Documental "La travesía de chumpi"

Dimarts 20 de gener a les 19:30 hores, al local social d’EcoConcern, cinefòrum amb la projecció de:

La travessia de Chumpi (Perú 2009, 47'), de Julio Fernando Valdivia Gómez.
Chicherta, una petita comunitat Achuar de l’Amazònia peruana, on les empreses petrolieres han aconseguit una concessió en una gran part del seu territori. Volen donar a conèixer el seu santuari al món.

Títol:   La Travesía del Chumpi (Perú, 2009, 47 minuts)
Pobles indígenes: Comunitat Achuar de la Conca del Riu Pastaza
Gènere: Documental sobre defensa del territori i indígenas en aïllament
Realització: Fernando Valdivia Producció:  A. Ryan, T. Medina i G. McLennan
Guió: F. Valdivia i H. Gálvez Fotografia o Càmera: A.Giraldo i P. Pacco
Sinopsis: Un film que representa un viatge al món natural i espiritual d’un poble indígena, els Achuar de la Conca del riu Pastaza, habitants d’unes de les selves més pures a l’amazònia, un paradís natural en perill degut a les concessions de l’Estat a empreses petrolieres. La Travesia del Chumpi, ens mostra la història del vell Irar qui guia al seu net Chumpi, juntament amb un grup de la comunitat, en una expedició creuant rius i boscos per tal de revelar al món per primera vegada l’existència de La Tuna, el principal santuari del poble Achuar, en perill per les concessions.

Un documental que mostra al món per primera vegada imatges inèdites d’aquest tresor natural i cultural, mantingut en secret fins a la actualitat, en un esforç per tal de delimitar els seus dominis territorials com a defensa per la preservació i en contra a la destrucció a la qual es podria arribar.
Més informacióa la web de http://visioindigena.org/2011/11/16/la-travesia-de-chumpi/
Trailer "La Travesía de Chumpi"




Els Achuar i l’activitat petrolera al seu territori ancestral
Les conces dels rius Pastaza, Morona i Corrientes, una de les zones amb més biodiversitat del món, és la llar dels més d’11.000 indígenes Achuar que han viscut per generacions en un territori que els proveeix de tot el que necessiten. Un mode de vida amenaçat per les companyies transnacionals d’exploració i extracció de petroli, que fa perillar també la supervivència dels Achuar.
L’activitat petroliera al territori Achuar va començar als anys 70 amb l’explotació al riu Corrientes de la Companyia Occidental Petroleum (Oxy) amb seu als EEUU. Durant més de tres dècades, Oxy va retallar despeses abocant 9 billons de galons d’aigua de producció directament al riu, en lloc de reinjectar-les. Aquesta aigua de producció que conté altes concentracions de substàncies tòxiques com bari, plom i arsènic, combinat amb centenars de vessaments de petroli, han contaminat el riu Corrientes, on la pesca i la caça ja no són aptes pel consum i la terra ja no és cultivable, i han provocat seriosos problemes de salut pels Achuar, amb alts nivells de plom i cadmi en sang. En els últims anys, diverses mobilitzacions pacífiques dels Achuar en aquesta regió, han forçat a la companyia argentina Pluspetrol a reinjectar les aigües de producció i han elevat demanda col·lectiva judicial als EEUU en contra de l’empresa Oxy.
A les conques del riu Pastaza i Morona, lliures de l’extracció de petroli fins fa poc, l’Estat peruà va aprovar al 1995 el contracte de llicència d’exploració i explotació d’hidrocarburs del Bloc 64. La resistència del poble Achuar ha aconseguit que diveres empreses s’hagin retirat successivament del bloc (Atlantic Richfield Perú -ARCO-, Occidental Petroleum Corporation -OXY-, Repsol-YPF y Burlington Resources), transferint el lot a la companyia canadenca Talisman Energy, que des del 2008 està perforant pous exploratoris. Els blocs petroliers del territori Achuar cobreixen quasi 1,7 milions d’hectàrees de bosc tropical i verge i l’espai RAMSAR dels aiguamolls del Pastaza, un dels ecosistemes més productius d’aigua en la selva amazònica. Els Achuar s’oposen a aquestes activitats que violen els drets territorials del poble Achuar, i que no compten amb la consulta prèvia, lliure i informada de les poblacions indígenes afectades, un dret reconegut a la Constitució peruana, al Conveni 169 de la OIT i a la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de la ONU.
Més del 80% de l’amazonia peruana ha estat concessionada per l’Estat a transnacionals per l’exploració i extracció petroliera. Un Estat que reconeix el dret al territori dels Achuar amb títols de comunitat nativa, però que tan sols cobreixen una tercera part dels seus territoris ancestrals. Davant d’aquesta situació, el passat més de setembre FENAP presentava al Congrés de Diputats del Perú una petició formal al govern de respectar la seva autodeterminació, que inclou el reconeixement legal del seu territori ancestral, i sol·licitava l’anulació dels blocs petroliers existents i la garantia del govern de no realitzar en un futur més perforacions i extraccions petrolieres en les seves terres ancestrals.
En clau de Drets
Artícle 12. “Els pobles indígenes tenen dret a manifestar, practicar, desenvolupar i ensenyar les seves tradicions, costums i cerimònies espirituals i religioses; a mentenir i protegir els seus indrets religiosos i culturals i a accedir-hi privadament; a mantenir i protegir els seus indrets religiosos i culturals i a accedir-hi privadament; a utilitzar i controlar els seus objectes de culte, i a obtenir la repatriació de les seves restes humanes”
Article 25. “Els pobles indígenes tenen dret a mantenir i enfortir la seva pròpia relació espiritual amb les terres, territoris, aigües mars costaners i altres recursos que tradicionalemnt han posseït o ocupat i utilitzat d’una altra forma i a assumir les responsabilitats que referent a això els incumbeixen envers les futures generacions.”
Article 26. “Los pueblos indígenas tienen derecho a las tierras, territorios y recursos que tradicionalmente han poseído, ocupado o de otra forma utilizado o adquirido” “Los Estados asegurarán el reconocimiento y protección jurídicos de esas tierras, territorios y recursos. Dicho reconocimiento respetará debidamente las costumbres, las tradiciones y los sistemas de tenencias de la tierra de los pueblos indígenas de que se trate”

Video completo del documental en vimeo!!

Ens visita Kukush Wasum, Indígena Achuar del Perú, per reivindicar el seu dret territorial davant les petrolieres!!!

Kukush Wasum, visita Catalunya per donar a conèixer la situació del seu poble davant les transnacionals d’exploració i explotació de petroli que operen al territori ancestral dels Achuars. Kukush és Vicepresident de la Federación de la Nacionalidad Achuar del Perú (FENAP), entitat que aglutina a organitzacions Achuar del Perú, i que ha encapçalat durant 16 anys la lluita dels Achuar davant les empreses petrolieres, aconseguint la retirada de la conca del riu Pastaza de la hispano-argetina Repsol YPF i la estadounidense OXY, entre altres.
Recentment ha presentant al Congrés dels Diputats del Perú una proposta de llei pel reconeixement del seu territori integral i la sol·licitud d’anul·lació dels blocs petroliers existents al seu territori ancestral.
Paral·lelament a la visita de Kukush Wasum a Catalunya, altres líders Achuar es desplaçaràn a a la seu de l’empresa Talisman, a Calgari, Canadà, per eixir els drets de la comunitat Achuar i la retirada immediata dels seus territoris.

Actua!!


  • Recolza la campanya que Amazon Watch porta a terme per a la defensa del territori i del poble Achuar en contra la intromisió de les petroleres:

Clica a la pàgina per continuar llegint

ECOCONCERN-INNOVACIÓ SOCIAL
De la Mare de Déu del Pilar 15, principal. 08003 BARCELONA
Telèfon: 93 319 03 51 Correu electrònic: ecoconcern@pangea.org
Web: http://www.pangea.org/ecoconcern
Twitter d’EcoConcern: http://twitter.com/EcoConcern_BCN
Blog d’Ecoconcern: http://elracodeldebat.blogspot.com

9 de gen. 2015

Crisis, responsabilitat criminal i danys socials (estat dèbil), amb Alejandro Forero


Dimarts 13 de gener a les 19:30 hores:

Xerrada-col·loqui sobre
Crisis, responsabilitat criminal i danys socials: (estat dèbil), amb Alejandro Forero (Professor del Màster en criminologia i sociologia jurídic penal i investigador de l'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona).

En preguntar-nos sobre la criminalitat dels responsables de les entitats financeres respecta de la crisi no podem oblidar a l'altre gran protagonista: l'estat. Assistim a un acorralament de l'estat per part dels mercats? Què podem/devem exigir als nostres governants? És possible condemnar-los?. El debat sobre la criminalitat (de banquers i polítics), més enllà d'allò estrictament jurídic, és un debat sobre (contra)informació, comunicació i etiquetatge com a mesures de resistència i lluita per part de la societat civil.